*INTRODUCCIÓ ALS CÓMICS*

S'anomena historieta o cómic a una serie de dibuixos que constitueixen un relat, amb text o sense ell, així com al llibre o revista que la conté. Partient de la concepció de Will Eisner de l'historieta com un art secuencial, Scott McCloud arriba a la següent definició: «Ilustracions juxtaposades i altres imátges en secuencia deliberada amb el propósit de transmetre informació o obtenir una resposta estética del lector».[] Des de els anys 60, Morris[] i, després, Francis Lacassin[] han proposat considerar-la como el nové art, encara que pugui ser anterior a aquelles disciplines a les que habitualment se'ls atribueixen les condicions de séptim (cinema, de 1886) i octau (fotografia, de 1825).

En els inicis del segle XX el principal centre de producció i innovació en el camp de l'historieta va ser EE.UU, donat que els principals editors del pais, Hearst i Pulitzer, la van utilitzar per atraure a tot tipus de públic, nens i adults, inclouent-hi als emigrants que no sabien anglés.[] Arribaren fins a lluitar als tribunals per la possessió de les mateixes, i en 1912, els tribunals sentenciaren que un autor debia renombrar una serie i els seus personatges si s'anava amb ella a un altre diari. En 1914 W. R. Hearst va fundà el Kings Feature Syndicate, la primera agéncia per la distribució de tires.
No obstant, les tires més populars oscil.len entre l'humor físic del slapstick i el tractament dels problemes d'adaptació a la modernitat d'un grup de personatges. En 1919 Segar va crear en Popeye. En 1980 arribaria la pel.lícula amb actors de carn i ossos.
Popeye
Popeye
Popeye
Popeye

Aquest génere s'apuntal.laria el 1934, quan la editorial King Features Syndicate va contractar al jove Alex Raymond perque s'encarragués de dues séries dominicals: Flash Gordon i Jungle Jim, i una diària: Secret Agent X-9 (amb guions de Dashiell Hammett). Tant Raymond com l'Harold Foster de Tarzàn (1929) i Príncep Valent (1937) definirien una nova estética basada en la
elegància de l'il.lustració en depriment d'un grafisme més caricaturesc.

Hal Foster
Tarzán
Flash Gordon
Agent Secret
     Paradoxalment, a l'impulsar aquesta renovació temàtica i estilística, la Gran Depresió de 1929 havia consolidat l'historieta dels estats units que, per mitjà de l'editorial Kings Feature Syndicate, va envair l'àmbit europeo amb Le Journal de Mickey (1934) al que només pugueren resistir:
  • Les revistes franc-belgues com Junior o Coeurs Valliant que incloíen una historieta d'aventures amb
    un grafisme característic: Tintín, creat en 1929 per Hergé. Aviat s'unirà a elles Le Journal de Spirou, revista nascuda en 1938 en Marcinelle (Bélgica), que avui en dia es segueix publicant; i en la que hi hauran de treballar tots els grans mestres de l'historieta franc-belga.
  • La italiana, on el gobern prohibeix les historietes de EE.UU. Ja des de 1938 es desenvolupa un format apaisat, el cuadernet d'aventures, com suplement de les revistes. Vincenzo Baggioli i Carlo Cossio creen aquell mateix any a Dick Fulmine, un superheroi a la italiana.
  • La revista Beano a la Gran Bretaña.
Mickey
Mickey
Tintín
Tintín
Encara que el primer comic book (revista d'historietes) amb material original ("The Funnies") porti data de 1929, no serà fins mitjans de la década dels 30 quan sorgiran petites companyies com All Star Comics, Action Comics o Detective Comics (DC Comics) i les seves histories comencen a augmentar en qualitat.
En 1938 va arribar Superman, creat per Joe Shuster i Jerry Siegel al que segueixen altres com Batman el 1939 o el Capità América i La Dona Maravella, els dos del 1941.
Superman
Superman
Batman
Batman
Capità Amèrica
Capità Amèrica
La Dona Meravella
La Dona Meravella
A la prensa, s'imposa la anomenada daily strip (tira diaria), que ocupa un dels fragments horizontals d'una pàgina de contingut heterogeni i, potser, depenent del génere, una narració completa o serial. Snoopy va debutar el 4 d'octubre de 1950.
Snoopy
Snoopy
L'historieta franc-belga, dividida generalment en dues escoles, la de Brusel.les i la de Charleroi, aporta series com Blake i Mortimer (1946) d'Edgar P. Jacobs, Lucky Luke (1946) de Morris o Els barrufets (1958) de Peyo. En 1959, els francesos Goscinny, Uderzo i Charlier, llencen al mercat la revista Pilote després de varies tentatives per trobar-se un forat en el panorama de les publicacions juvenils liderades por Spirou i Tintín. El seu éxit i el del seu personatge estrella, Astérix el Gal, va ser inmediat i la va convertir en la revista de referéncia de l'historieta franc-belga.
Lucky Luke
Lucky Luke
Barrufets
Barrufeta
Spirou
Spirou
Tintín
Tintín
Astérix
Idéfix
Finalment, es renova als Estats Units l'interés pels comic-book de superhérois gracies a títols com La Lliga de la Justícia (1960), Els Cuatre Fantàstics (1961) o L'Home Aranya (1962), molts d'ells creats per Stan Lee/Jack Kirby. La revista MAD (1952) també es converteix en un éxit, però en general pot dirse que "el gruix de la producció nordamericana, per la segona meitat dels anys seixanta, ha baixat de nivell; i es troba  per sota  de la producció francesa o italiana".
La Lliga De La Justícia
La Lliga De La Justícia
Els 4 Fantàstics
Els 4 Fantàstics
L'Home Aranya
L'Home Aranya
A partir de 1962, es referma una nova conciéncia del mitjà, sobretot a França i Italia. En aquesta década, encara es crean series d'aventures populars com Modesty Blaise (1963) de Peter O'Donnel/Jim Holdaway; Valerian, agente espacio-temporal (1967), de Christin/Mezières, o Corto Maltés (1967) d'Hugo Pratt, mentres que altres com Mortadel.lo i Filemó de Francisco Ibáñez emprenen la seva etapa de major éxit
Modesty Blaise
Modesty Blaise
Valerian
Valerian
Cortomaltés
Cortomaltés
Mortadel.lo i Filemó
Mortadel.lo i Filemó

 

Al 1988, gràcies a l'éxit de les versions en dibuixos animats d'Akira (1982-93), de Katsuhiro Otomo; i Dragon Ball (1984-95) d'Akira Toriyama, l'historieta japonesa començà a difondres internacionalment. A dia d'avui, el manga s'ha consol.lidat a la societat occidental, arribant a ser imitat per autors estadounidencs i europeus; i donant lloc a moviments com l'amerimanga o la nouvelle manga. Historietistes japonesos, com Jirō Taniguchi, guanyen prestigiosos premis internacionals i, el que és més important, la població juvenil occidental ha tornat a interesar-se masivament pel medi, com no succseia a Europa des de la postguerra.
Akira
Akira
Akira
Bola De Drac
Bola De Drac
Bola De Drac
Bola De Drac
Bola De Drac
Bola De Drac